1871
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1871 (mdccclxxi) |
| Islàmic | 1288 – 1289 |
| Xinès | 4567 – 4568 |
| Hebreu | 5631 – 5632 |
| Calendaris hindús | 1926 – 1927 (Vikram Samvat) 1793 – 1794 (Shaka Samvat) 4972 – 4973 (Kali Yuga) |
| Persa | 1249 – 1250 |
| Armeni | 1320 |
| Rúnic | 2121 |
| Ab urbe condita | 2624 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1868 1869 1870 - 1871 - 1872 1873 1874 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 3 de maig - Barcelona: l'Ajuntament instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
- Publicació de La Renaixensa
- Resta del món
- 1 de gener - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfield.
- 10 de gener - Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora austríaca.[1]
- 18 de gener - Versalles (Yvelines, l'Illa de França, França): a palau, un grup de prínceps alemanys proclamen emperador d'Alemanya Guillem I de Prússia.
- 1 de març - França: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napoleó III, el qual fuig a Anglaterra.
- 18 de març - París (França): S'estableix formalment la Comuna de París,[2] que dominarà breument (fins al 28 de maig) la ciutat de París.
- 28 de maig - París (França): S'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París.
- 8 d'octubre - Chicago (Illinois): s'inicia el Gran incendi de Chicago.[3]
- 11 de novembre - Anglaterra: comença la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món.
- Guillem I de Prússia és proclamat emperador alemany després de la unificació
- Charles Tellier crea a l'Argentina el primer envasament frigorífic
- Primera prohibició del Ku Klux Klan
- Es fixa l'ensenyament obligatori al Japó
- Publicació de les llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer
- Louis Pasteur convenç els seus col·legues per bullir l'instrumental mèdic i evitar infeccions
- Estrena d'Aïda, de Verdi
- Amadeu I d'Espanya es proclama rei
- Blankenberge (Bèlgica) - Inauguració del Port de Blankenberge
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 29 de gener, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (m. 1970).
- 5 de maig, Castelló de la Plana: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).[4]
- 24 de juliol, Barcelona: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.
- 19 d'agost, Sant Andreu del Palomar: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
- 11 de setembre, Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 21 de setembre, Barcelona: Josefina Huguet i Salat, soprano.[5]
- 25 d'octubre, Sabadell: Domènec Soler i Gili, pintor i escenògraf (m. 1951).[6]
- 18 de novembre, Collbató, Província de Barcelona: Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (m. 1932).
- 31 de desembre, Burgos, María Villén, pedagoga, directora de l'Escola Normal de València, renovadora de l'ensenyament republicà.[7]
- Resta del món
- 6 de gener, Lisboa, Portugal: Regina Pacini, soprano i primera dama argentina (m. 1965).[8]
- 7 de gener, Sant Africa, França: Émile Borel, matemàtic i polític (m. 1956).
- 10 de gener, Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora.
- 15 de gener, Boston: Bertram Shapleigh, compositor estatunidenc interessat en la cultura asiàtica.
- 20 de febrer, Brescia, Itàlia: Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (m. 1948).[9]
- 24 de febrer, Bítola: Sevasti Qiriazi, mestra albanesa, pionera de l'educació femenina.[10]
- 5 de març, Zamość, Polònia: Rosa Luxemburg, dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d'origen jueu (m. 1919).[11]
- 12 de març, Rietbergː Kitty Marionː actriu i activista política alemanya per al sufragi femení i els drets de les treballadores.[12]
- 1 d'abril, Noruega: Fredrik Melius Christiansen, violinista i compositor
- 10 d'abril, Parikkala, Carèlia Meridional: Bertha Enwald, arquitecta i professora de dibuix finlandesa (m. 1957).[13]
- 12 d'abril, Itaca (Grècia): Ioannis Metaxàs, General i polític grec que el 4 d'agost de 1936 va establir una dictadura de caràcter feixista a Grècia (m. 1936)[14]
- 30 d'abril, Pittsburgh: Louise Homer, contralt estatunidenca (m.1947).[15]
- 6 de maig, Cherbourg, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (m. 1935).[16]
- 15 de maig, Estocolm: Naima Sahlbom, química sueca, mineralogista, i activista per la pau (m. 1957).[17]
- 16 de juny - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938).[18]
- 27 de juny - Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (m. 1960).
- 29 de juny - Florència: Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (m. 1940).[19]
- 10 de juliol, París, França: Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).[20]
- 18 de juliol, Torí (Itàlia): Giacomo Balla, pintor italià, un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958).[21]
- 2 d'agost, Pamplona: Martín Rodríguez Seminario, compositor.
- 7 d'agost, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951).
- 16 d'agost, Arcisate: Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (m. 1937).[22]
- 21 d'agost, Spoleto: Angelica Pandolfini, soprano italiana (m. 1959).[23]
- 27 d'agost, Terre Haute, Indiana (EUA): Theodore Dreiser, periodista i escriptor estatunidenc (m. 1945).[24]
- 29 d'agost, Mercy-le-Haut, França: Albert Lebrun, enginyer, 15è president de la República Francesa, 14è de la Tercera República (m. 1950).[25]
- 30 d'agost, Brightwater, Nova Zelanda: Ernest Rutherford, físic i químic britànic, Premi Nobel de Química de 1908 (m. 1937).[26]
- 26 de setembre, Birmingham, Edith Holden, artista britànica, il·lustradora i professora d'art.[27]
- 27 de setembre, Nuoro, Sardenya: Grazia Deledda: novel·lista italiana, Premi Nobel de Literatura de 1926 (m. 1936).[28]
- 2 d'octubre, Olympus (EUA): Cordell Hull, advocat nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (m. 1955).[29]
- 8 d'octubre, Ucraïna: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
- 11 d'octubre, Bostonː Harriet Boyd Hawes, arqueòloga estatunidenca, primera dona a dirigir una excavació a l'Egeu.[30]
- 14 d'octubre, Viena: Alexander von Zemlinsky, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1942).[31]
- 24 d'octubre, Exeter, Devonː Christabel Marshall, sufragista britànica, dramaturga i escriptora.[32]
- 30 d'octubre, Seta, França: Paul Valéry, escriptor francès (m. 1945).[33]
- 13 de desembre, Victoria, Canadà: Emily Carr, pintora i escriptora canadenca (m. 1945).[34]
- Ciutat de Luxemburg: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
- Gotha: Otto Freytag-Besser, cantant.
- Roma: Alberto Cametti, organista i compositor
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 11 d'agost, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i polític català, alcalde de Sabadell.
- Resta del món
- 26 de gener, Juillac: Jeanne Villepreux-Power, biòloga marina pionera i autodidacta francesa.[35]
- 18 de març:
- Montmartre, França: Claude Lecomte, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
- Montmartre, França: Jacques Leon Clément-Thomas, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
- 12 de maig, París (França): Daniel Auber, compositor francès, autor del voltant de 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa (n. 1782).[36]
- 9 de juny, Kent, Anglaterra: Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica (n. 1799).[37]
- 27 de juny, Estocolm: Anna Sundström, química sueca. coneguda com la primera dona química de Suècia (n. 1785).[38]
- 19 de setembre, Lisboa, Portugal: Luis Augusto Rebelo da Silva, escriptor portuguès.
- 18 d'octubre, Londres (Anglaterra): Charles Babbage, matemàtic i precursor de la informàtica anglès (n. 1791).[39]
Referències
[modifica]- ↑ Wilson, Katharina M.; Wilson, M. An Encyclopedia of Continental Women Writers (en anglès). Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6.
- ↑ Merriman, John M. Massacre: The Life and Death of the Paris Commune of 1871 (en anglès). Yale University Press, 2014, p. 46. ISBN 0300212909.
- ↑ «Great Chicago Fire | Cause, Deaths, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Domingo Soler i Gili (Sabadell, 1871-Barcelona, 1951): Cronologia». Arraona: Revista d'història, núm. 37, 2017-2018, p. 191-201.
- ↑ Agulló Díaz, Mª del Carmen; Juan Agulló, Blanca. Orígenes, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967) (tesi). València: Universitat de València, març de 2012, p. 88 - 90.
- ↑ «Regina Pacini, la soprano portuguesa que abrazó y protegió a la cultura argentina» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Di Fazio, Giovanna. «GUERRINI, Virginia». Institut Giovanni Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 60, 2003. Arxivat de l'original el 2018-08-27. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Sevasti Qiriazi-Dako, well-known Albanian educator and patriot, is commemorated». Koha, 31-08-2020.
- ↑ «Rosa Luxemburg | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ Gardner, Viv; Atkinson, Diane. «Introducció». A: Kitty Marion: Actor and activist (en anglès). Manchester University Press, 2019-03-01. ISBN 978-1-5261-3806-4.
- ↑ «Bertha Enwald» (en finès). Arkkitehtuurimuseo (Museu d'Arquitectura). [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Louise Homer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Creese, Mary R. S.. Ladies in the Laboratory II: West European Women in Science, 1800-1900: A Survey of Their Contributions to Research. Maryland: Scarecrow Press, 2004, p. 8. ISBN 978-0-8108-4979-2.
- ↑ «James Weldon Johnson | American writer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Latham, Alison. Diccionario enciclopédico de la música (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2017-10-04, p. 1506. ISBN 978-607-16-5246-1.
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «PANDOLFINI, Famiglia» (en italià). Treccani. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «Theodore Dreiser | American author» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Lebrun» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1908» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Artist/Naturalist Edith Holden» (en anglès). Morning Earth, 22-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-22. [Consulta: 6 febrer 2025].
- ↑ «Grazia Deledda. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1945» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Hawes, Harriet Ann Boyd» (en anglès). Dictionary of Art Historians. [Consulta: 2 setembre 2026].
- ↑ Beaumont, Antony. «Zemlinsky [Zemlinszky, Alexander (von)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30919 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Christabel Marshall (Christopher Marie St John)» (en anglès). Spartacus educational. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ «Paul Valéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Jeanne Villepreux-Power» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Anna Atkins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ Trofast, Jan. «Anna Sundström – Berzelii hushållerska och hjälpreda» (en suec). Svenska Kemisamfundet (Societat Química Sueca). [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Charles Babbage | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].