Ina Ray Hutton
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Odessa Cowan  13 març 1916 Chicago (Illinois) | ||
| Mort | 19 febrer 1984 (67 anys) Ventura (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | diabetis mellitus | ||
| Sepultura | Ivy Lawn Memorial Park (en)  | ||
| Formació | Hyde Park Academy High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, directora d'orquestra, música de jazz, líder de conjunt, música | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Randy Brooks | ||
| Germans | June Hutton | ||
   | |||
Ina Ray Hutton (nascuda com a Odessa Cowan; Illinois, Chicago, 13 de març de 1916 – Ventura, Califòrnia, 19 de febrer de 1984) va ser una cantant i directora de banda estatunidenca, una de les líders de banda més importants durant l'auge i la caiguda de l'era del swing. Germana gran de June Hutton, va liderar una de les primeres big bands formada només per dones, Her Melodears.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Nascuda a Chicago, Hutton va començar a ballar i cantar als escenaris als vuit anys. La seva mare era Marvel (Williams) Cowan, Marvel Ray, pianista a Chicago. Als 15 anys va protagonitzar la revista Future Stars Troupe, de Gus Edwards, al Palace Theater i Clowns in Clover, de Lew Leslie. A Broadway va actuar a les revistes Melody, Never Had an Education i Scandals, de George White, i després amb les Ziegfeld Follies de 1934.[4][5][6]
El 1934 va dirigir una orquestra femenina, les Melodears, en un moment, als anys 30, que es va fer propici per a irrompre en el món del swing, quan molts instrumentistes masculins eren reclutats per combatre en la Segona Guerra Mundial.[7] El grup incloïa la trompetista Frances Klein, la pianista canadenca Ruth Lowe Sandler, la saxofonista Jane Cullum, la guitarrista Marian Gange, la trompetista Mardell «Owen» Winstead i la trombonista Alyse Wells, entre d'altres músiques. Les Melodears van aparèixer en curtmetratges i a la pel·lícula Big Broadcast de 1936. Van gravar sis cançons, cantades per Hutton, abans de dissoldre's el 1939.[2][5][8][6]
Poc després va fundar l'Ina Ray Hutton Orchestra, només amb homes, un grup que que incloïa George Paxton i Hal Schaefer. La banda va aparèixer a la pel·lícula Ever Since Venus (1944), va gravar per a Elite i Okeh, i va actuar a la ràdio. Després que aquesta banda es dissolgués, ella va formar una altra banda masculina un parell d'anys més tard.[2][5]
Durant la dècada del 1950, Hutton va formar una big band femenina que va tocar a la televisió, va protagonitzar The Ina Ray Hutton Show i va guanyar cinc premis Emmy.[5][3]
Es va retirar de la música el 1968 i va morir als 67 anys a causa de complicacions degudes a la diabetis.[9]
Qüestió ètnica
[modifica]Una qüestió controvertida és la seva renúncia o mort racial.[10] Tot i que es creu que Hutton i alguns membres de la seva família eren blancs, els historiadors han teoritzat que ella i la seva família eren d'ascendència mixta blanca i afroamericana. El 1920, la mateixa Hutton va ser inclosa al cens dels Estats Units com a «mulata» i el 1930 com a «negra», quan el cens encara feia servir aquests termes. Hutton havia estudiat dansa amb una destacada professora i coreògrafa negra, Hazel Thompson Davi, i fou esmentada amb el seu nom de naixement, Odessa Cowan, al diari afroamericà de Chicago The Chicago Defender en diversos articles que descrivien els primers anys de la seva carrera. En un número d'aquest diari va aparèixer una fotografia seva com a jove ballarina, amb set anys, en una companyia de dansa íntegrament negra, però sembla que aleshores va ser descoberta per un productor de vodevil blanc.[3][11]
Vida personal
[modifica]Es va casar i divorciar cinc vegades, una de les quals amb el trompetista de jazz Randy Brooks, i no va tenir fills.[5]
Discografia
[modifica]- Ina Ray Hutton and Her Melodears (Vintage Music, 2001)
- The Definitive Collection (Fantastic Voyage, 2011)[12]
Referències
[modifica]- ↑ Colin Larkin. The Guinness Encyclopedia of Popular Music. Guinness Publishing, 1992, p. 1215. ISBN 0-85112-939-0.
- 1 2 3 «El lado femenino del jazz» (en castellà). Mas Jazz, 2021. [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 3 Fletcher, Phyllis. «Ina Ray, née Odessa Cowan Hutton (1916-1984)» (en anglès). Black Past, 15-02-2011. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ «Ina Ray (Performer)» (en anglès). Playbill. Arxivat de l'original el 2024-12-01. [Consulta: 16 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 Yanow, Scott. The jazz singers: the ultimate guide. Nova York: Backbeat Books, 2008. ISBN 978-0-87930-825-4.
- 1 2 McGee, Kristin A. Some Liked It Hot: Jazz Women in Film and Television, 1928-1959. Middletown, Conn: Wesleyan Univ. Press, 2010. ISBN 978-0-8195-6967-7.
- ↑ «Estàndards d’Elles» (en castellà). Universitat de València. Institut Valencià de Cultura, 01-06-2025. [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Lee, William F. American Big Bands. Hal Leonard Corporation, 2005, p. 183. ISBN 9780634080548.
- ↑ «Ina Ray Hutton, Band Leader in 40's and 50's» (en anglès). The New York Times. Arxivat de l'original el 2015-05-24 [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Williams, Mark «Passing for History» (en anglès). Feminist Media Histories, 8, 3, 2022, p. 115–126. Arxivat de l'original el 2025-07-08. ISSN: 2373-7492 [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ McElroy, Molly. «Secrets of famous 1930s 'blonde bombshell of rhythm' revealed with help from UW library». UW News. University of Washington, 27-03-2012. Arxivat de l'original el August 2, 2019. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Stanley, Bob «Ina Ray Hutton: The Forgotten Female Star of 1930s Jazz». , 07-07-2011.